Què fem?

Musulmans contra la Islamofòbia (McIslamofobia) es dedica, fonamentalment, a denunciar i a fomentar la denuncia davant el fet discriminatori o el delicte d’odi, dirigit cap a persones musulmanes.

Preferiblement, la nostra organització procura implicar a les persones en la resolució dels problemes, ja que els seus problemes ens afecten a tots i totes.

Es evident que la islamofòbia és un fet que afecta negativament a la qualitat de vida de les persones musulmanes. Des de McIslamofobia abordem aquesta problemàtica actuant fonamentalment en els següents àmbits:

  1. Islamofòbia Institucional
  2. Islamofòbia dels mitjans de comunicació
  3. Islamofòbia Social
  4. Xarxes socials
  5. Extremisme violent

1. Islamofòbia institucional

Des de McIslamofobia entenem que la islamofòbia institucional és l’acció discriminatòria que apuntala i legitima tots els àmbits on es produeix el fet discriminatori de caire islamofob. És des de les polítiques públiques i des del discurs institucional on la societat es veu emmirallada i des d’on es legitima la inferiorització d’un segment de la població amb un determinat marcador (ètnic, color de pell, religiós, orígen, situació administrativa …).

En aquest àmbit, s’escau activisme social i polític dirigit a minimitzar el discurs i les polítiques instituciones de caire islamòfob. És l’ambit on s’han de dur a terme accions de denuncia i de reivindicació de drets. Un cas clar de conculcació de drets és l’incompliment dels acords de cooperació (Llei 26/1992, de 10 de novembre) entre l’Estat i la Comissió Islàmica d’Espanya, com per exemple el dret, mai fet efectiu, a tenir una alimentació halal en els menjadors escolars, de l’escola pública i concertada o el dret a tenir clases de religió islàmica, en les mateixes.

Cal entendre, que la islamofòbia institucional també s’evidència en el clamorós “silenci o pasivitat institucional”, ja sigui per la absència de polítiques d’integració adequades i orientades a la normalització del fet musulmà en les nostres societats, pel fet ja esmentat, de no fer complir la llei en aquells àmbits en els que s’han de fer efectius drets ja assolits en la llei, específics del col·lectiu musulmà, també es pot evidenciar aquesta islamofòbia institucional passiva o silenciosa, en la manca de voluntat política, que hauría de garantir els millors instruments legals i institucionals, amb recursos adequats, per fer eficaç la lluita contra la discriminació i/o el delicte d’odi.

Aquesta mena d’islamofòbia és la que patim en àmbits institucionals com la escola pública o concertada, els centres de salut, en la relació amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, amb els treballadors públics de les diferents institucions, amb els polítics i diferents organismes oficials que depenen de l’Estat, de les Comunitats Autònomes o dels Ajuntaments i Diputacions. Però també en altres àmbits, on per manca d’un enfocament integral en les diferents legislacions sectorials, no hi ha una estratègia clara de lluita activa contra la discriminació per raó de sexe, origen ètnic, religió o creença, discapacitat, edat o orientació sexual.

2. Islamofòbia dels mitjans de comunicació

És en aquest àmbit on s’amplifiquen tots els discursos inferioritzadors i on s’implanten en la societat les narratives estigmatitzadores, aquest àmbit s’ha d’abordar a través de la denuncia i la generació de continguts que ofereixin contranarratives al relat islamòfob interessat.

3. Islamofòbia social

És l’àmbit on es recullen els efectes que s’han generat i legitimat en els àmbits anteriors, afrontem aquest àmbit mitjançant l’activitat de denuncia al fet delictiu o de discriminació davant de les autoritats competents. La denuncia en aquest àmbit, actua com a mesura dissuasòria. Així mateix, creiem important generar activitats per normalitzar l’islam a casa nostra, com a part de la cultura catalana i ho fem a través d’activitats de sensibilització i generació de contranarratives que desmontin el discurs islamòfob.

4. Xarxes socials

La islamofòbia en xarxes socials és transversal als tres àmbits anteriors, i la nostra activitat es centra en la denuncia de continguts que enalteixin l’odi islamofob davant les fiscalies especialitzades de delictes d’odi, la denuncia mitjançant formularis telemàtics davant les companyies proveïdores de xarxes socials i la generació de contranarratives al discurs d’odi.

5. L’extremisme violent

Si bé entenem que la islamofòbia es un sentiment d’hostilitat infundat envers l’islam i els musulmans, que té arrels històriques en la conformació d’Europa, en aquests moments és evident que la islamofòbia i l’extremisme violent tenen de facto una estreta relació. És un cicle que es retroalimenta i pot generar una espiral d’odi i de violència en la nostra societat: per una banda l’extremiste islamòfob es nodreix dels actes i discursos dels extremistes de caire religiós i de les seves accions violentes i per altra banda l’extremisme de caire religiós –com el de DAESH– fa servir els actes discriminatoris “antimusulmans” com a part de la seva narrativa violenta, identitaria i essencialista, amb la finalitat d’aconseguir més adeptes.

Cal trencar aquest cicle d’odi, extremisme i en els pitjors dels casos de terrorisme i morts, a través d’un relat i unes accions, amb l’objectiu clar de construir una realitat Europea, autènticament laica, diversa i inclusiva, on totes les persones puguin participar en condicions d’igualtat i respecte mutu, cadascuna des de la seva idiosincràsia però amb uns valors compartits de respecte a l’estat de dret i a la diversitat. En aquest sentit, i des de la nostra pròpia idiosincràsia es persegueix de manera simultànea: la construcció d’un islam europeu en els termes i marcs indicats i alhora evitar la desafecció i desarrelament dels joves musulmans europeus, incidint especialmente en evitar i prevenir les condicions de rebuig social i racisme, que sempre afavoriran tot procés de desarrelament i d’adoctrinament en el discurs d’odi envers les nostres societats.

L’Islam, els musulmans i musulmanes estem per sumar, junt amb la resta de ciutadanía, en el marc dels nostres drets i compromisos socials adquirits, en la construcció d’un bé comú. Cal doncs, denunciar també l’extremisme de caire religiós que fomenta l’odi entre cultures i pobles i posar en valor el genuí discurs de Pau de l’islam.

Cal tenir en compte, però, que la lluita contra l’extremisme violent de caire musulmà, no es pot convertir en un instrument més, que serveixi per a inferioritzar encara més a les persones musulmanes, així com per justificar l’aplicació de polítiques que discriminin i assenyalin de manera massiva, sense cap mena de discriminació, a aquest col·lectiu. En aquest, sentit considerem que determinats dissenys de polítiques públiques de lluita contra l’extremisme violent de caire musulmà, serien estigmatitzadores i podrien formar part del àmbit definit en primer lloc com a islamofòbia institucional.

No se admiten más comentarios