Proposta de Menú Halal a les Escoles Públiques de Catalunya

Informe/proposta sobre la necessitat de la modificació del decret 160/1996, per garantir la oferta de menús adequats a la diversitat cultural i religiosa en les escoles públiques i concertades, garantint sempre les necessitats nutricionals del menor.

Introducció

La plataforma Musulmans contra la Islamofobia en contacte amb diverses comunitats musulmanes, ha trobat necessari efectuar un petit informe sobre la situació de la oferta de menu halal (acord amb les prescripcions religioses islàmiques) en els centre públics i concertats catalans.

Aquest informe està basat en la experiència pròpia dels membres de la plataforma i de les famílies que s’han apropat a la mateixa, demanant ajuda per a poder fer possible el dret a accedir a un menú halal, segons el que estableix, l’article 14.4 de la llei 26/1992.

Actualment hem treballat amb a 4 escoles de ciutat vella: Escola Drassanes, Escola  Castella, Escola Angel Baixeres i Escola Collaso i Gil i una escola a Santa Coloma, Escola Miquel d’Unamuno. Si bé estem rebent peticions de mares d’altres municipis com Badalona i Molins de Rei.

De totes aquestes converses i reunions mantingudes amb les mares i pares d’alumnes musulmans i musulmanes i també amb alguns directors de centre i funcionaris de l’àmbit de l’ensenyament, hem conclòs que el no tenir normes clares en relació a com gestionar una demanda de menú halal, implica –tot i haver una llei que ho ampari– una impossibilitat efectiva d’accedir a aquest menú especial en els centres concertats i públics. Això, provoca malestar, sentiment de desamparament institucional i tensions entre les famílies i la escola que es podrien evitar. Per això ens hem vist amb la necessitat de cercar i proposar una solució, satisfactoria per a tothom, ajustada al marc legal actual, i sense perjudici de tercers.

Antecedents

Marc polític

Catalunya és un país d’acollida, i avui tenim al territori una gran diversitat d’origens, cultures i religions. Tal i com es diu en la introducció del Pacte Nacional per la Immigració: Catalunya es defineix com una societat diversa construïda, en bona part, a partir de l’assentament de persones vingudes d’arreu.

Segons l’estudi demogràfic de la població musul­mana basat en una explotació estadís­tica del cens de ciu­tadans musul­mans a Espanya a data del 31 del 12 del 2015 i el·lab­o­rat per la Unió de Comu­ni­tats Islàmiques d’Espanya (UCIDE) i l’Observatori Andalusí[1], actualment a Catalunya, podrien haver-hi al voltant de 448.000 persones de confessió musulmana, dels quals uns 80.000 serien usuaris del sistema educatiu (veure pàgina 10). Catalunya és la comunitat amb major número de persones musulmanes i alumnes musulmans de l’estat espanyol.

Davant del repte de fer front a aquesta diversitat el pacte manifesta que les polítiques migratòries no són exclusivament les polítiques d’estrangeria. Aquestes inclouen, a més de les polítiques de gestió de fluxos i les polítiques d’acollida, les polítiques d’integració i les polítiques d’igualtat d’oportunitats.

El pacte es postula per a donar resposta a les necessitats plantejades pel conjunt de la societat, entre les quals es fa palesa la necessitat d’evitar la percepció de competència pels recursos públics i la necessitat de dotar d’elements de cohesió a una societat per sempre més, diversa. Necessitats que es relacionen, en el pacte, amb dos eixos-marc de desenvolupament de polítiques específiques per a aquelles qüestions relacionades amb l’adaptació dels serveis públics a una societat diversa i la integració en una cultura pública comuna.

El segon eix, entre d’altres qüestions, aborda l’adaptació dels serveis públics a les noves demandes d’una societat diversa i el tercer, també important, des del punt de vista que ens ocupa, vol garantir la integració en una cultura pública comuna en la qual es tinguin en compte entre d’altres, la integració entesa com a procés bidireccional, dinàmic i continu i que aquesta cultura pública comuna esdevé un espai compartit de comunicació, de convivència, de reconeixement i de participació de la nostra societat diversa diferenciada, per tal que el projecte de nació continuï sent el referent amb el qual es compromet tota la població que viu i treballa a Catalunya.

Marc legal

Per altre banda, el marc legal que indica la Generalitat de Catalunya en el seu web[2], en relació a l’àmbit de menjador escolar, senyala com a principal el Decret de menjador escolar (Decret 160/1996), alguns articles de la Llei 17/2011 de 5 de juliol i la Resolució ENS/1615/2011 i cap més normativa.

Es troba a faltar en aquesta web de la Generalitat una referència als acords de cooperació de l’Estat Espanyol i la Comissió Islàmica d’Espanya, que fan referència a aspectes relacionats amb el menjador escolar, en relació a la tradició musulmana, l’article 14.4 de  la Llei 26/1992 manifesta que:

La alimentación de … los alumnos musulmanes de los centros docentes públicos y privados concertados que lo soliciten, se procurará adecuar a los preceptos religiosos islámicos, así como el horario de comidas durante el mes de ayuno (Ramadán).

El Decret 160/1996 regula com ha de funcionar el servei de menjador i qui el pot gestionar. Segons la FAPAC, al ser un decret de l’any 1996, aquest no està actualitzat a les necessitats i reptes de la societat actual, i es queixa de que l’administració no acaba d’aprovar un nou decret.

La web tal i com hem indicat informa també de la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, i assenyala i explica que l’article 40, regula les mesures especials dirigides a l’àmbit escolar, de les quals entre d’altres i com a rellevants pel tema que ens ocupa, observem similars o anàlogues i dignes de tenir en consideració les següents mesures:

Mesura 1 de l’article 40: “Les autoritats educatives competents han de promoure l’ensenyament de la nutrició i alimentació a les escoles infantils i centres escolars, transmetent als alumnes els coneixements adequats, perquè aquests adquireixin la capacitat d’elegir, correctament, els aliments, així com les quantitats més adequades, que els permetin compondre una alimentació sana i equilibrada i exercir l’autocontrol en l’alimentació. A aquest efecte, s’han d’introduir continguts orientats a la prevenció i a la conscienciació sobre els beneficis d’una nutrició equilibrada en els plans formatius del professorat”

Mesura 3 de l’article 40: “Les autoritats sanitàries competents vetllaran per a que els àpats servits a les escoles infantils i els centres escolars siguin variats, equilibrats i estiguin adaptats a les necessitats nutricionals de cada grup d’edat. Seran supervisats per professionals amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica.”

Veient aquesta mesura no s’enten el perqué es proporciona “menus vegetarians” als alumnes musulmans.

I d’especial interés

La mesura 5 de l’article 40 estableix que: “En els supòsits en què les condicions d’organització i instal·lacions ho permetin, les escoles infantils i els centres escolars amb alumnat amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, diagnosticades per especialistes, i que, mitjançant el certificat mèdic corresponent, acreditin la impossibilitat d’ingerir determinats aliments que perjudiquen la seva salut, han d’elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S’han de garantir menús alternatius en el cas d’intolerància al gluten. A excepció del que estableix el paràgraf anterior, quan les condicions organitzatives, o les instal·lacions i els locals de cuina, no permetin complir les garanties exigides per a l’elaboració dels menús especials, o el cost addicional d’aquestes elaboracions resulti inassumible, s’han de facilitar als alumnes els mitjans de refrigeració i escalfament adequats, d’ús exclusiu per a aquests menjars, perquè es pugui conservar i consumir el menú especial proporcionat per la família.

Aquest redactat és especialment interessant, ja que exposa una casuística amplia i solucions davant la incapacitat d’un centre de proporcionar menus alternatius.

La gestió de la diversitat

En el marc normatiu, hem constatat com s’invisibilitza la normativa referent a la possibilitat d’accés de menús halal. De fet en relació a la gestió de la diversitat, en l’àmbit de menjador, no trobem legislació catalana que incorpori una perspectiva intercultural o una gestió en atenció a la diversitat. Per altra banda les diferents guies que proporciona la Generalitat de Catalunya, a més d’invisibilitzar augmenten la confussió en relació als menus especials per al col·lectiu msuulmà.

Direcció General d’Afers Religiosos

Es constata la existència d’una “GUIA PER AL RESPECTE A LA DIVERSITAT DE CREENCES ALS CENTRES EDUCATIUS DE CATALUNYA[3]”. Però malhauradament aquesta no especifica clarament quina és la reivindicació de la comunitat musulmana en relació als menus escolars halal, atès que indica que l’alumnat musulmà pot generar sol·licituds de menús halal, vegetarians o lliures de porc (pàg. 172), creant la falsa idea que els menus vegetarians o lliures de porc, serien satisfactoris per la comunitat musulmana, quan en realitat els accepten resignats i com a mal menor.

Si bé a la pàgina 23, de la guia, s’indica clarament la importància de respectar el principi de legalitat:

L’ordenament jurídic estableix una jerarquia normativa, de manera que els drets de les persones no es poden limitar o regular de forma arbitrària. En aquest sentit, qualsevol norma dels centres educatius que es refereixi a temàtiques relacionades amb la llibertat ideològica, religiosa i de culte de les persones i les comunitats ha de respectar els tractats internacionals, la Constitució, l’Estatut d’autonomia i els acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diverses confessions religioses”

No obstant, en la pàgina 35 contradiu aquest principi de legalitat, assentant las bases d’una instrucció que contradiu l’article 14.4 de la llei 26/1992 i fins i tot la llei 17/2011 de seguretat alimentaria i nutrició:

1) Es pot facilitar l’exercici del dret de llibertat religiosa sense que calgui augmentar exageradament el nombre d’opcions. Sovint es pot resoldre la situació amb diferents adaptacions (menú ordinari, menú de règim i menú vegetarià). Tal com s’ha dit, es pot demanar el suport que ofereixen el Departament d’Ensenyament i el Departament de Salut.

Lo qual ha produït que en molts col·legis i escoles públiques de Catalunya, es pretengui solucionar, la demanda legitima d’un menú conseqüent amb les prescripcions islàmiques, tal i com diu la Llei 26/1992, amb un menú vegetarià o simplement sense carn de porc.

La Llei 17/2011 de Seguretat Alimentària i Nutrició indica clarament (art. 40) en els apartats 1 i 3 que:

1. Les autoritats educatives competents han de promoure l’ensenyament de la nutrició i alimentació a les escoles infantils i centres escolars, transmetent als alumnes els coneixements adequats, perquè aquests assoleixin la capacitat de triar, correctament, els aliments, així com les quantitats més adequades , que els permetin compondre una alimentació sana i equilibrada i exercir l’autocontrol en la seva alimentació. A aquest efecte, s’introduiran continguts orientats a la prevenció i la conscienciació sobre els beneficis d’una nutrició equilibrada en els plans formatius del professorat.

3. Les autoritats competents han de vetllar perquè els menjars servits en escoles infantils i centres escolars siguin variades, equilibrades i estiguin adaptades a les necessitats nutricionals de cada grup d’edat

Agència de Salut Pública de Catalunya

Tal i com s’indica, també, la guia efectuada per la Direcció General d’Afers Religiosos (pàg. 178), es constata la existència d’una guia “La alimentació saludable en la etapa escolar[4]”, en l’apartat (3.3.Adaptacions del menú de base pàg. 36) proposa menus ovolactovegetarians indicant que “El nombre creixent d’infants procedents d’altres països, cultures i religions, així com de famílies partidàries d’opcions alimentàries alternatives (vegetarianes), justifica la conveniència de disposar d’una opció de menú paral·lel que englobi les diferents variants de propostes alimentàries alternatives. Una programació de menús ovolactovegetariana pot cobrir les necessitats nutricionals d’infants i joves, i alhora satisfer diferents opcions religioses i personals, a més d’evitar la complexitat que pot representar donar cobertura a demandes molt diverses, que moltes vegades les cuines no poden assumir“. Invisibilitzant una altra vegada, una llei estatal que atorga un dret d’accés d’un menú halal acord amb les prescripcions religioses islàmiques.

Aquesta guía catalana, contrasta amb la guía estatal “Guía de comedores escolares[5]” de l’Estat que en la pàgina 99 indica clarament que la carn en el cas dels musulmans, ha de ser halal.

Situació actual

La situació de les escoles catalanes en relació a la gestió de la diversitat en l’àmbit de menjador està molt poc pautada a nivell normatiu. A la ciutat de Barcelona hi han molt poques escoles que ofereixin un menú halal. En altres municipis de Catalunya la situació en relació a l’oferta és similar.

Segons, la experiència i els testimonis de persones musulmanes en contacte, amb la plataforma Musulmans contra la Islamofobia, quan les famílies, demanden a l’escola poder gaudir d’un menú adequat a les necessitats i prescripcions religioses islàmiques i alhora nutricionals, les escoles tenen una tendència a rebutjar la petició, adduint diferents raons.

  • No es pot fer ja que el menú ha de ser inclusiu per a tothom
  • No es pot fer ja que el col·legi no és un restaurant a gust de tothom
  • No es pot fer ja que no hi han instruccions clares al respecte
  • No es pot fer a menys que es disposi d’un justificant del metge que certifiqui que el nen necessita un menú halal

Finalment quan la escola es veu més pressionada, manifesta la manca de directrius i normes relatives a com actuar en relació a la petició de menú halal. En relació als col·legis amunt esmentats, hem constatat una negativa clara a facilitar menus halal i fins i tot hem constatat traves; tot i tenir coneixement de la normativa estatal (art. 14.4 llei 26/1992) que obligaria a les escoles a procurar aquests menus. Aquestes opinions fins i tot són compartides pel consorci educatiu de la ciutat de Barcelona, amb els que hem mantingut una reunió.

No obstant a data d’avui, i després de gestionar 130 sol·licituds de menú halal en tres escoles de Ciutat Vella, mantenir diverses converses amb el districte, l’ajuntament i el consorci educatiu, i després de la pressió efectuada per l’Ajuntament al Consorci Educatiu, sembla que s’ha enviat una instrucció a les escoles de la ciutat de Barcelona, per a que quan licitin les concessions dels serveis de restauració, les escoles han d’introduir en el plec de prescripcions tècniques requisits perquè l’alimentació servida sigui a més de variada, equilibrada i adaptada a les necessitats nutricionals dels usuaris del servei, incloguin l’atenció al tema d’al·lergens, la diversitat i els menús halals. No obstant no hem pogut verificar aquesta instrucció, i no sabem la repercussió real de la mateixa.

Conclusions

  1. A Catalunya, el Pacte Nacional per la Immigració, permet el marc necessari de consensos, per a solucionar aquesta mena de problemes. És un pacte nacional, signat per diferents forces polítiques i que seria assumible per la majoria de forces polítiques actuals, ja que la seva vocació ha estat la d’establir a curt, mitjà i llarg termini els consensos necessaris que han de permetre que Catalunya pugui gestionar el fet migratori, mantenir la cohesió social i millorar els nivells del benestar del conjunt de la població catalana. I per que els principis d’actuació estan alineats amb els objectius del present informe/proposta.
  1. Tot hi haver-hi una normativa estatal, amb rang de llei, emanada d’una llei orgànica i que desenvolupa un dels drets fonamentals de ciutadania, el dret a la llibertat religiosa, les escoles no es troben compel·lides, en base a aquesta normativa, a donar compliment al dret d’accés a un menú halal. En general es constata, en les institucions educatives, una manca de cultura de respecte al principi de legalitat, aquest fet és un símptoma inequívoc de manca de cultura democràtica en les institucions.
  1. La normativa catalana en matèria de menjadors escolars, es considera obsoleta per part de la comunitat educativa (FAPAC[6]), és una normativa del 1996, que ja no contemplava la gestió de la diversitat en el sí del menjador. La Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició indica aspectes complementaris que s’han de tenir en compte en la gestió de menjadors escolars. Aquesta normativa de rang de llei i estatal, si que es té en compte en el marc normatiu que proporciona la propia pagina web de la Generalitat de Catalunya[7]. Els acords de cooperació no es tenen en compte, quan també regulen aspectes relatius a gestió de menjador escolar.
  1. Les directrius que facilita la Direcció General d’Afers Religiosos són poc clarificadores, i més aviat legitimen que les escoles consideri raonable i adequada per a consum dels alumnes musulmans, menús vegetarians i tradicionals sense porc.
  1. El sentiment de desamparament institucional, que pateixen les famílies musulmanes i que socialitzen als seus fills, és un símptoma d’una mala gestió de la diversitat i té una conseqüència directa en la percepció que tenen els musulmans i musulmanes, alumnes i pares, de sí mateixos i de la societat i institucions que els envolten. Això té repercusions directes en la construcció de la identitat.
  2. Que la situació actual té una repercussió especialment negativa, des d’una perspectiva de gènere, sobre la dona musulmana. Actualment, de manera majoritària, per les raons que sigui, la dona musulmana assumeix el rol de cuidar als infants. Aquestes mares, al no poder gaudir del servei de menjador per absència de menús halal, assumeixen l’alimentació dels infants, a la llar. Aquest fet, condiciona la gestió del seu temps, en relació al seu desenvolupament personal, laboral i sobre la seva formació en sentit ampli, ja que no pot emprar el temps de mig dia en cercar feina o formar-se. D’aquesta manera s’està perpetuant la dificultat de conciliar la vida familiar i laboral, accedir a una formació general que millori la qualitat de vida familiar i una integració plena.
  1. Que la situació actual, d’estigmatització del musulmans, a través del mitjans de comunicació, de les polítiques de lluita contra la radicalització en i fora de les aules, que assenyalen constantment a les comunitats musulmanes i als i les joves musulmans i musulmanes com a potencials terroristes. Junt amb la manca de reconeixement de la idiosincrasia musulmana, i la dificultat o imposibilitat d’accés a menus halal i a clases de religió –tot i estar amparat per una llei i ser un dret fonamental–, no contribueixen a que els nens i nenes musulmans es sentin realment acollits i integrats en el sistema educatiu públic i concertat, amb les repercusions en rendiment i fracàs escolar i construcció de la identitat que això comporta.

Quan parlem de fracàs escolar l’entenem com les dificultats per assolir els objectius marcats pel sistema educatiu i cal remarcar que aquestes dificultats no es refereixen només als handicap personals, sinó també a la manca de capacitat d’adaptació del sistema. Per tant, el fracàs escolar no és simplement un fenomen que reflecteix les diferències de rendiment entre l’alumnat. Lluny d’això, entenem que aquest concepte abasta diversos significats que s’endinsen en el complex món de la teoria del currículum i dels valors que l’escola com a institució va transmetent de manera implícita a través del que s’ha vingut a denominar currículum ocult (Torres, 1991). El sistema educatiu compren maneres d’intervenció que justifiquen i legitimen un ordre concret i l’assimilació de significats injustos en tant que acaben determinant l’èxit o el fracàs escolar dels alumnes en relació a diferents característiques, entre les que podríem ressenyar la procedència social o el clima sociocultural de l’ambient que envolta el nen, tal com demostressin diferents sociòlegs en la dècada dels seixanta: Bourdieu i Passeron a França, Bernstein i Holsy al Regne Unit, Coleman i Jencks als Estats Units, Husen a Suècia, etc

PROPOSTES

  1. Per tant proposem una modificació legislativa del Decret 160/1996 en el que s’inclogui aquells aspectes necessaris que ja menciona la Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició així com aquells aspectes relacionats amb les necessitats de la diversitat cultural i religiosa, en especial aquells aspectes recollits en la Llei 26/1992 relatius a alimentació halal.
  1. Mentre aquest fet no es produeix, fora necessari, generar una instrucció clara a tots els centres educatius públics i concertats de Catalunya, junt amb una campanya d’informació i formació, per tal de sensibilitzar a la comunitat educativa.
  1. Cal actualitzar també la normativa reguladora de menjadors escolars a la web del departament d’ensenyament.
  1. Cal fer de les diferents guies mencionades, documents més aclaridors i acords amb la legislació vigent (art. 14.4 llei 26/1992), per tant es proposa una modificació, que permeti explicar millor que és un menu halal i quines són les demandes reals de la comunitat musulmana en materia de menjador escolar.

EXEMPLE DE BONES PRÀCTIQUES. 

Menú Halal de l’Escola Alexandre Galí de Badalona. Empresa proveïdora BarnaLleure. 

Es pot comprovar un menú halal, divers, nutrionalment equilibrat i que reprodueix una rica dieta mediterrània.

Menu halal Barnalleure

Així doncs, és possible.

[1] http://ucide.org/sites/default/files/revistas/estademograf15.pdf

[2] http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/salutescola/normativa/

[3] http://www.gencat.cat/governacio/pub/sum/dgar/guia_educatius.pdf

[4] http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/professionals/temes_de_salut/salut_alimentaria/documents/arxius/guialimentacio.pdf

[5] https://sede.educacion.gob.es/publiventa/descarga.action?f_codigo_agc=15130_19

[6] http://www.fapac.cat/wiki/Menjador_escolar

[7] http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/salutescola/normativa/

Enlace para bookmark : Enlace permanente.

No se admiten más comentarios