MANIFEST «Dia Internacional de Lluita Contra la Islamofòbia».

MANIFEST

JORNADA INTERNACIONAL DE LLUITA CONTRA LA ISLAMOFÒBIA
(12 DE DESEMBRE DEL 2015)

Avui 12 de desembre, en aquesta jornada de reivindicació per una societat millor; per una societat plural, diversa i per això també més rica. En aquesta jornada internacional, reivindicativa en contra de la Islamofòbia; entesa com hostilitat infundada contra l’Islam i els musulmans, la plataforma de Musulmans contra la Islamofòbia i la ciutadania aquí reunida, reclama i reivindica en nom d’una millor convivència i harmonia social, un compromís institucional en relació a la realitat que viu la ciutadania musulmana.

Veiem amb preocupació que els terribles esdeveniments que han succeït recentment a Europa, els conflictes en països d’orient mitjà, de l’Àfrica subsahariana, la crisi de refugiats i el tractament que fan molts mitjans d’informació de tots aquests temes, puguin afectar la bona convivència del conjunt de la ciutadania.

Per això en aquest dia reivindicatiu, en què el tema central ha estat la «Islamofòbia Institucional», la que dóna cobertura a la «Islamofòbia social», elevem a les institucions presents en aquesta plaça: l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, una petició ciutadana que pretén aconseguir compromisos institucionals, que al seu torn es tradueixin en polítiques i accions de govern, orientades a la protecció real i al reconeixement de les necessitats de la ciutadania de tradició musulmana.

En primer lloc, i per prevenir atacs islamòfobs, necessitem que la ciutadania estigui ben informada respecte a la realitat de les persones musulmanes. El conjunt de la ciutadania ha de saber que els atacs a persones per raó d’ètnia, creença religiosa o altres constitueixen un delicte. És urgent lluitar contra el delicte d’odi i discriminació, i per fer-ho cal comptar amb el suport de les institucions que han de posar en marxa i aplicar lleis que persegueixin aquests delictes. Tolerància zero al delicte d’odi, tolerància zero al delicte de discriminació. I no oblidem que tots els informes indiquen que la Islamofòbia s’acarnissa especialment en les dones i els nens. En aquest sentit, subratllem que l’equip de govern de l’actual ajuntament s’ha compromès en el seu programa electoral a donar suport (legal, econòmic i moral) a les entitats de la ciutat que treballen en aquesta línia i a treballar conjuntament per elaborar un pla integral de lluita contra el racisme i la xenofòbia, un pla de lluita contra la islamofòbia. En la seva investidura, l’alcaldessa va dir que el programa electoral de la seva força política, era un contracte social amb la ciutadania i això és el que reclamem.

En segon lloc, demanem també un reconeixement i una normalització del fet musulmà a la nostra societat. La ciutadania musulmana ha de ser considerada des de la neutralitat que ha de presidir les institucions públiques. Diu la carta magna que correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integren siguin reals i efectives; que correspon als poders públics remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

La ciutadania musulmana demanda, en aquest dia reivindicatiu, que siguin remoguts tots els obstacles que impedeixen rebre classes de religió musulmana en els col·legis públics i concertats, demanda també que les nenes i nens musulmans tinguin accés a una alimentació halal, d’acord amb les prescripcions religioses de la nostra confessió. No demanem res que no estigui ja previst en l’ordenament jurídic, només reclamem que s’eliminin els obstacles que impedeixen el compliment de la Llei 26/1992, de 10 de novembre, per la qual s’aprova l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya. Només aquest acte, seria ja, un gran avanç en el reconeixement i normalització que demana la nostra comunitat.

En tercer lloc, volem recordar l’important paper que juguen els discursos polítics i mediàtics en l’opinió pública. Som conscients que el discurs de les elits polítiques i mediàtiques propicien que la islamofòbia i la xenofòbia s’instaurin i es consolidin poc a poc en la nostra societat, per això exigim als poders públics i als partits polítics prudència i responsabilitat en l’exercici de les seves funcions .

Tots els ciutadans, sense excepció, estem preocupats per l’actual situació d’alerta terrorista que viu Europa, però aquesta preocupació no pot justificar una caça de bruixes, tal i com planteja l’actual executiu espanyol. Una caça de bruixes que té com a objectiu que tots desconfiem de tots i la convivència no sigui possible. El discurs polític de l’executiu espanyol i accions, com ara l’obertura d’una web on denunciar el teu veí pel simple fet de ser musulmà, així com la formulació de l’actual pla estratègic i integral contra la radicalització violenta, planteja al conjunt de la ciutadania una associació d’Islam amb perill i de ciutadà musulmà amb potencial terrorista que dificulta enormement la possibilitat d’entesa i convivència, que els ciutadans musulmans desitgem i reclamem. A Catalunya el departament d’interior ha plantejat un protocol de detecció de «radicals» a les aules. L’escola, un espai de socialització i de construcció de nova ciutadania, queda viciat amb aquest protocol, que considera els alumnes de confessió musulmana, susceptibles d’esdevenir «radicals», pel simple fet de ser musulmans.

Demanem, per això, que es posi fi a aquesta escalada de disbarats institucionals, mitjançant els quals la comunitat musulmana queda assenyalada i estigmatitzada i mitjançant els quals, també es justifiquen retallades de drets a tota la ciutadania. Demanem que els esforços i mitjans públics que s’està invertint en aquests dispositius, s’inverteixi en polítiques d’inclusió social i de normalització de la diversitat cultural i religiosa que hi ha al nostre país, demanem doncs accions de govern que contemplin un enfocament intercultural i de respecte a la diversitat.

En l’àmbit de la prevenció i per evitar que persones joves caiguin enganyats, en el missatge dels violents, cridem l’atenció sobre el que considerem una de les causes profundes d’aquest perill: la manca de referències religioses sòlides, que només poden ser garantides per l’ensenyament a les escoles de la religió musulmana als alumnes d’aquesta confessió, amb un contingut i currículum genuí i conegut per tota la ciutadania, que transmeti els veritables valors de l’Islam: la pau, la compassió, la convivència i el diàleg entre tots els éssers humans.

Finalment i en relació als mitjans de comunicació públics, demanem una major responsabilitat i professionalitat. El periodista ha de complir un codi deontològic que es fonamenta en el respecte a la veritat, el dret de les persones, a una imatge digna i extremar el seu zel professional en el respecte als drets dels més febles i els discriminats, per això la ràdio i la televisió pública han de ser exemple de veracitat i rigor en el tractament periodístic dels temes que afecten els ciutadans musulmans en particular i a la ciutadania en general.

 CATALA  CASTELLANO