Elements dels delictes d’odi

El terme delicte d’odi descriu un tipus de delicte, més que una ofensa específica dins del codi penal. El terme descriu una fenomenologia, més que una definició legal.

Els delictes d’odi sempre comprenen dos elements: (1)Una ofensa constituent de delicte vinculada a (2)un motiu per prejudici.

DELICTE

El primer element d’un delicte d’odi és que l’acció comesa constitueix un delicte sota el codi penal ordinari. Els delictes d’odi requereixen de l’existència d’una base penal. Si no hi ha base penal no hi ha delicte d’odi. Els delictes d’odi poden incloure l’assassinat, la intimidació, amenaces, danys a la propietat, assalt o qualsevol altra ofensa criminal ordinària. El segon element en un delicte d’odi és que l’acte delictiu està vinculat amb un motiu particular, referit com prejudici. És aquest element de motivació per odi el que diferencia un delicte d’odi dels delictes ordinaris.

EXPLORANT LES MOTIVACIONS

Normalment el motiu no és un dels elements essencials en un delicte, però en els delictes d’odi és l’element clau. Els delictes d’odi són un dels pocs delictes on la motivació de l’autor resulta l’element crític en l’ofensa. En un assalt típic la policia no necessita establir la motivació de l’agressor. En els delictes d’odi, establir la motivació de l’autor és generalment la part més important de la investigació i l’encausament. Els prejudicis poden no ser l’únic motiu del delicte. També és possible una motivació múltiple (e. G. Guany econòmic i racisme).

OBJECTIU

L’objectiu dels delictes d’odi poden ser persones o béns associats amb un grup que comparteix característiques protegides.

ASSOCIACIÓ / PERCEPCIÓ

Associació
L’objectiu pot ser una o més persones, així com els béns associats amb un grup que comparteix característiques protegides. Les persones i béns són seleccionats en els delictes d’odi per qui són i per a qui estan associats: 1 persona que treballa pels drets de l’ètnia gitana pot ser atacada fins i tot no sent gitana, el prejudici contra la població gitana ha de ser pres en consideració com a prejudici de motivació possible.

Percepció
L’autor pot triar la víctima per una pertinença real o percebuda a un grup. Per exemple, l’autor pot atacar a algú perquè pensi que la seva víctima és gai. Aquest atac pot ser encausat com un delicte d’odi encara que la víctima no és gai però l’autor la va seleccionar per la seva orientació sexual. Els autors no han de beneficiar-se de la seva possible identificació equivocada.

CARACTERÍSTIQUES PROTEGIDES

Una característica protegida és un element comú compartit per un grup, tal com la llengua, la religió, l’ètnia, la nacionalitat, el gènere, l’orientació sexual o qualsevol altre factor similar comú que és fonamental per a la seva identitat. Tot i que no hi ha una resposta precisa sobre quins tipus de grups han de ser protegits, haurien de ser considerats des de la perspectiva de característiques que són perceptibles pels altres com a definidors d’identitat.

Les característiques protegides generalment no poden ser canviades i són fonamentals com el color de la pell. Però no totes les característiques fonamentals o immutables són definitòries de la identitat d’un grup. Per exemple, els ulls blaus poden ser una característica immutable, però les persones d’ulls blaus -No s’identifiquen entre elles com un grup, així com tampoc les altres les perceben com a tal, i el color dels ulls no és típicament un element definitori d’identitat de grup.

En canvi, hi ha unes poques característiques que són mutables però que tot i així són fonamentals per a la pròpia identitat d’una persona. Per exemple, encara que és possible canviar la religió, és un marcador àmpliament reconegut d’identitat comunitària, que cap persona hauria de ser forçada a abandonar o ocultar. Per això, el dret a la llibertat de credo protegeix el dret de cada persona a professar la religió de la seva elecció, com a part dels valors bàsics dels drets humans fonamentals.

És decisió del legislador a cada país decidir quines característiques haurien de ser protegides, i la legislació de la UE varia en aquest tema. La taula a continuació mostra les característiques protegides més comuns en les legislacions europees.

“Raça” / Característiques somàtiques (com a color de pell)	Nacionalitat / origen nacional	gènere
Etnicitat / origen / minoria	Color de pell	Identitat de gènere
ciutadania	Religió o creences	Discapacitat física o mental
llengua	orientació sexual	Altres