La normalització de l’odi pot ser entesa com la tendència a considerar manifestacions visuals i verbals esbiaixades i racistes com un element normal de les interaccions diàries i les relacions socials. A més, en lloc de revelar el contravalor social del racisme, la normalització està en relació directa amb la pràctica aplicada freqüentment pels autors d’exercir el paper de les víctimes (en termes de “nosaltres només estem defensant els nostres drets”).

Aquests comportaments s’han tornat tan arrelats en els processos i les estructures que la normalització de l’odi també ha afectat a l’esfera de la política social. També com a conseqüència de la recent crisi econòmica i social -i el descontentament difús entre la populación- la normalització de l’odi s’està convertint en una tendència generalitzada i és motiu de creixent preocupació. La difusió d’aquesta “lògica racista excloent” que percep les suposades característiques culturals de les minories i de les comunitats d’immigrants com un “problema” o “amenaça” és un procés que necessita ser abordat amb serietat per les institucions a nivell nacional, regional i internacional, juntament amb la societat civil. Comportaments esbiaixats, com els estereotips i actituds menyspreants com els acudits, tenen el potencial de degenerar i provocar més actes violents com agressions i vandalisme i poc a poc arribar a la consecució de delictes.